Historia de la UGT : la reconstrucción del sindicalismo en democracia, 1976 - 1994
Vega, Rubén

Madrid : Siglo XXI, 2011 (Volumen VI de la història de la UGT)
ISBN 9788432313844

La UGT recobrà en la Transició el paper de central majoritària que havia desenvolupat en el passat. Per tal de reconquerir aquesta centralitat hagué d'afirmar-se davant de noves opcions sorgides en el moviment obrer antifranquista, especialment CC.OO. Les seves sòlides arrels històriques, els seus vincles internacionals, l'estreta relació amb el PSOE i la defensa d'una proposta sindical moderada li permeteren obrir-se pas amb èxit des de la seva dèbil situació de partida. L'accés del PSOE al govern generà, paradoxalment, una nova situació de conflicte, fins al punt de desembocar en el trencament del model històric de relacions entre partit i sindicat propi de la Socialdemocràcia. El traumàtic camí d'afirmació de l'autonomia sindical trobarà la seva fita fonamental en la vaga general del 14 de desembre de 1988. Acabat aquest recorregut, la UGT ha mantingut la seva condició de central majoritària i la seva definició socialista. Caracteritzar els canvis que això ha exigit i les bases en què tot plegat s'assenta constitueix un dels propòsits d'aquest volum#.

Comisiones Obreras de Asturias en la transición y la democracia
Vega, Rubén

Oviedo : Unión Regional de CC.OO. de Asturias, 1995
ISBN 9788492616916

El present treball s'ocupa preferentment de la trajectòria seguida per CCOO d'Astúries des de mitjan dècada dels setanta fins ben entrada la dels noranta. Els capítols inicials, referits a la dictadura franquista, tenen, per tant, un caràcter introductori, sense formar part del nucli de la investigació, i es recolzen fonamentalment en una sèrie d'entrevistes a militants. L'aparell crític, amb fonts documentals de l'organització, es completa amb la part referida a la transició en la qual l'autor recorre pels episodis experimentats per les CC.OO a Astúries, on havia estat la principal força d'oposició a la dictadura. Aviat la central va haver de fer front al dur procés de crisi (amb especial incidència a Astúries), quelcom que generà importants conflictes interns i, fins i tot, l'escissió d'alguns corrents més radicals.

Abogados contra el franquismo : Memoria de un compromiso político 1939 - 1977
Cabrero, Claudia

Barcelona : Crítica, 2013
ISBN 9788498926491

Ramón Serrano Súñer, arquitecte del règim franquista en els seus moments fundacionals i advocat de professió, va caracteritzar els mètodes emprats en aquest període com 'la justícia a l'inrevés'. Al llarg de quaranta anys, Espanya va deixar de ser un Estat de Dret i els ordenaments tan polítics com jurídics van tenir com a darrer argument la repressió i com a legitimació principal la victòria en la Guerra Civil. L'Administració de Justícia va ser sotmesa a una profunda depuració i qualsevol tipus de dissidència va quedar subjecta a lleis i jurisdiccions especials. Emperò, a les files de l'advocacia sorgirà molt aviat una minoria que orienta la seva actuació cap a la defensa dels represaliats i dels drets sistemàticament burlats. Representant els militants de les organitzacions clandestines davant de tribunals militars primer i davant Orden Público posteriorment; oferint cobertura als treballadors al servei d'un moviment obrer que lluita per la millora de les condicions de vida i per les llibertats i que van comptant per això amb una xarxa cada cop més tupida de despatxos laboralistes; treballant en el si dels col·legis d'advocats i els congressos d'advocacia per l'amnistia, la fi de les jurisdiccions especials i el respecte a les garanties processals; denunciant en els fòrums internacionals la violació dels drets humans... els advocats constitueixen un suport fonamental -i remarcablement poc conegut- en el llarg camí de gestació de les bases de recuperació de la democràcia. Basat en un treball previ de rastreig sistemàtic de les fonts doctumentals en arxius de tot Espanya i en una extensa recollida de testimonis orals, aquest llibre ofereix per primera vegada una visió de conjunt del recorregut de l'advocacia antifranquista des dels seus pioners fins la transició democràtica, marcada pel sagnant crim contra els advocats laboralistes del despatx del carrer Atocha.